Procedència: Poblat talaiòtic de Biniparratx Petit (Sant Lluís)
Matèria: Ceràmica feta a mà, sense torn
Mides: Alçada: 164 mm.; diàmetre boca: 205 mm.; diàmetre de la base: 100 mm.
Cultura: Talaiòtica
Nº inventari: 15995
Datació: Segle II-I aC.
Descripció:
Got de cos troncocònic fet a ma, sense torn, amb una base circular, massissa i plana, separada del cos per un regruix continuu en forma de collaret. Té una peculiar ornamentació en tota la superfície exterior: una profusió de marques circulars que no arriben a perforar ni la paret ni la base el que li treu en aquests elements qualsevol utilitat pràctica. D’altra manera, si arribessin a perforar la ceràmica es podria pensar en la seva funció com a colador o ensella pel tractament de la llet i fer formatge. A més, molt aprop de la vora que és oberta i senzilla es desenvolupa un sol relleu serpentiforme que, tal vegada, es podria interpretar com la representació esquemàtica de les banyes d’un bou. Aquest és un element ornamental poc freqüent a les ceràmiques posttalaiòtiques menorquines però ben documentat, per altra banda a alguns gots contemporanis però de formes ben diferents que s’han localitzat a Mallorca, a diferents jaciments relacionats amb el culte i amb la mort.
El got va ser recuperat en diversos fragments al nivell inferior (UE-360) de l’aljub o cisterna del pati central de la casa talaiòtica de Biniparratx Petit, terme municipal de Sant Lluís, el 1996, monument que es va decidir fos traslladat als jardins situats vora la sortida actual del recinte de l’Aeroport de Menorca perquè en la seva ubicació original, en el poblat de Biniparratx, perillava la seva continuïtat per mor de les obres de regularització de la zona de seguretat de la pista d’aterratge de l’aeroport.
La cisterna de l’angle nordoest del pati central de la unitat domèstica es va localitzar en l’excavació gairebé sallada per unes lloses de pedra sota les quals hi havia una gran bossa d’aire i al fons uns 40 cms de sediments sorrencs en els quals es van establir tres nivells o unitats estratigràfiques. A la inferior, on es localitzà el nostre got d’ofrenes, gairebé en contacte amb la roca, es recuperà un bon grapat de fragments de ceràmica entre els quals destacaven la ceràmica talaiòtica tardana, feta a mà, àmfores i vaixella púnicoebusitana, ceràmica campaniana dels tipus A i B, alguns fragments de ceràmica ibèrica i d’àmfores tardorepublicanes tarraconenses i itàliques, a més d’uns pocs fragments de gots de parets fines. Encara que algunes de les ceràmiques podrien ser del segle III a.C. les més modernes, que daten la clausura del nivell tenen una cronologia de mitjan segle I a.C.
El got que ens ocupa és, certament, singular per les seves característiques entre les ceràmiques posttalaiòtiques menorquines i tampoc se’n coneixen paral·lels a la veïna Mallorca. Si hem de cercar una certa semblança i parlar de la seva funcionalitat ens podem referir als anomenats “gots de fons alt”, característics de la protohistòria tardana de Menorca principalment en els llocs de culte encara que no manquen en ambients funeraris o en entorns domèstics. Aquests gots que probablement s’inspiren en prototipus de gots púnics, grecopúnics i iberopúnics de caràcter ritual tenien la funció de presentar a la/les divinitats plantes aromàtiques o altres ofrenes orgàniques, i en molts casos cremar resines aromàtiques i/o enteogèniques.
La presència d’un got d’aquestes característiques en un ambient domèstic suggereix la possible existència de capelletes o altars en els patis de les cases, un dels quals es localitzaria, precisament, damunt la cisterna on es localitzà aquest vas.
Autor fitxa: Joan C. de Nicolás
Bibliografia:
Casa talaiótica de Biniparratx Petit. Excavación, traslados y restauración promovida y patrocinada por AENA-Aeropuerto de Menorca. Tríptico informativo (amb foto de la peça).
Joan C. de Nicolás Mascaró. Aeropuertos y arqueología. Casa prehistórica en el aeropuerto de Menorca.AENA Arte, 3. Diciembre, 1997. Madrid: 46-49.