
Procedència: Poblat prehistòric de Cornia Nou (Maó)
Matèria: Os
Mides: 20 cm de llargària i 2 cm d’àmplada màxima, aproximadament.
Cultura: Talaiòtica
Referència de l'excavació: Recuperat durant la campanya d’excavació de l’any 2009.
Datació: Aproximadament 800-600 a.n.e.
Descripció:
Es tracta d’un utensili elaborat a partir d’un fragment d’os llarg de boví adult. Es troba totalment polit per abrasió, sense conservar gens de la seva superfície original, fet que impedeix especificar de quin dels ossos de les extremitats es tracta. La punta és molt llarga i estilitzada, i l’extrem que serveix de mànec es troba totalment allisat.
Des d’un punt de vista general, el punxó d’os és un objecte d’origen remot i amb una distribució generalitzada als diferents continents durant la Prehistòria recent, que es va mantenir amb un procés d’elaboració semblant i amb una escassa varietat en la fesomia final, amb el principal condicionant de les espècies faunístiques disponibles a cada entorn.
A la prehistòria de les Balears, els punxons representen el tipus més freqüent entre els instruments d’os. D’acord amb els estudis etnològics y d’arqueologia experimental fets sobre objectes semblants d’altres regions, la seva funció podria estar relacionada amb el treball de la pell i/o amb la cistelleria. També s’ha documentat l’ús de punxons d’os en feines de teixit i en la realització d’empelts.
El punxó al qual es refereix aquest treball prové de l’anomenat Edifici Sud de Cornia Nou, una construcció de tendència rectangular en planta i de caràcter monumental que es troba adossada al costat meridional del gran talaiot del jaciment. Es va recuperar a un dels nivells d’enderroc de l’Habitació Oest de l’Àmbit 1 de l’Edifici Sud. S’ha pogut establir que aquest monument ja estava en ús cap a l’any 1000 a.n.e., i es va abandonar als voltants del 600 aC. A partir de la sèrie de datacions radiocarbòniques efectuades, s’ha plantejat que el punxó pertany a la darrera fase d’ús de l’Edifici Sud, datada aproximadament entre 800-600 a.n.e.
La significació del punxó de Cornia Nou s’ha d’entendre en el context al qual pertany. Aquest punxó forma part d’un conjunt més ampli d’objectes fabricats a partir d’ossos d’animals localitzats a l’Edifici Sud de Cornia Nou, entre els quals s’hi troben més de quinze punxons, tres espàtules, així com tres discs. A més, l’Edifici Sud ha proporcionat una abundant mostra d’utensilis de pedra (molins de mà, percussors, morters i mans de morter), ceràmiques i restes faunístiques i vegetals. A partir de totes aquestes evidències s’ha interpretat que l’Edifici Sud era un espai on s’hi desenvolupaven activitats relacionades principalment amb la gestió, processat i emmagatzematge d’aliments per part de la comunitat que vivia a Cornia Nou durant la primera meitat del I mil·lenni a.n.e.
Autor fitxa: Damià Ramis
Bibliografia:
Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L.; Ramis, D. & Van Strydonck, M. 2011. Les comunitats humanes a Menorca durant l’edat del bronze: el jaciment de Cornia Nou. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 29: 27-46.
Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L.; Ramis, D. & Van Strydonck, M. 2012. Arquitectura monumental y complejidad social a partir de finales del segundo milenio cal BC: el edificio sur del sector oeste de Cornia Nou (Menorca). Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae, 10: 23-44.
Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L.; Ramis, D. & Van Strydonck, M. 2013. La sucesión de ocupaciones entre el Calcolítico y la Edad Media en el yacimiento de Cornia Nou (Menorca, Islas Baleares). Espacio, Tiempo y Forma. Serie I, Nueva Época (Prehistoria y Arqueología), 6: 269-299.
Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L.; Ramis, D.; Van Strydonck, M. & De Mulder, G. 2014. Chronological framework for the early Talayotic period in Menorca: the settlement of Cornia Nou. Radiocarbon, 56: 411-424.
BUC, Natacha. 2011. Experimental series and use-wear in bone tools. Journal of Archaeological Science, 38: 546-557.
Ferrer, A.; Plantalamor, L. & Anglada, M. (coord.) 2014. Desenterrant el passat. Les excavacions arqueològiques a Cornia Nou. Maó: Museu de Menorca.
SIDÉRA, Isabelle & LEGRAND, Alexandra. 2006. Tracéologie fonctionnelle des matières osseuses- une méthode. Bulletin de la Société préhistorique française, 103: 291-304.
UGARTE, Luxio 1987. Útiles de hueso actuales. Supervivencia de técnicas ancestrales en Oñati. Munibe, 3: 151-155.