Procedència: Sa Raval (Es Castell) i Antiga Universitat (Maó)
Material i tècnica: Terrissa i terra de pipa, fetes amb doble motlle
Datació: Segles XVIII i XIX
Descripció:
A les obres pictòriques del segle XVIII menorquí, hi podem observar diferents peces d’indumentària i també alguns objectes que complementen l’escena. Un exemple és aquest dibuix a l’aquarel·la de Pasqual Calbó, Els jugadors de cartes, on un grup de persones al voltant d’una taula està acompanyat de diferents objectes, com una llumenera, unes cartes i dues pipes.
El consum del tabac i les primeres pipes emprades pels indígenes de Nord-Amèrica són introduïdes a Europa al segle XVI. Els països europeus que comencen amb la fabricació de pipes són Anglaterra, Holanda i França. El primer elabora les pipes d’argila blanca que evolucionaran cap a la fabricació de la famosa terra de pipa del XVIII. A Espanya es comencen a fabricar al segle XVIII, sobretot a les zones de Catalunya, Balears i País Basc. Serà al segle XIX quan l’hàbit de fumar s’estendrà més.
La pipa va ser molt utilitzada a Menorca. Sol ser de terrissa fabricada a motlle i cuita en un forn i està formada per tres peces: la cassoleta o forn, el canyell o canonet i el tacó on es sol posar la marca. Segons el tipus de pasta (vermella, negra, blanca, vidriada) podem saber la seva procedència; també algunes duen la marca del fabricant. Tenim documentades pipes d’argila vermella fetes a tallers locals del segle XVIII i XIX, i també d’actuals, com és el cas de les del terrisser de Ciutadella, Arturo Gener. Solen ser senzilles, encara que algunes presenten decoracions a la cassoleta. Les més grosses són conegudes amb el nom de “galip”, un anglicisme que deriva de “gallipot” (pipa de terracota i vímet).
Ara bé, els jaciments arqueològics menorquins són els que ens aporten una gran varietat de pipes, tant locals com provinents d’Anglaterra, Holanda i algunes orientals: se n’han trobat a Trepucó, Trebàluger, Sa Raval des Castell o en el dragat del port de Maó, entre d’altres.
Un exemple és aquesta pipa blanca coneguda com a terra de pipa o creamware, feta amb una pasta d’argila blanca i sílex calcinat. Aquest nom de terra de pipa és degut al color cremós propi de les pipes dels fumadors xinesos que a mitjan segle XVIII van posar de moda les manufactures angleses de Leeds, Derby i Staffordshire.
Autora de la fitxa: Cristina Andreu
Bibliografia:
ANDREU, C.; ISBERT, F.; SANTANACH, J. (2006): Catalogació del material. Sa Raval des Castell. Consell Insular de Menorca - Museu de Menorca.
CAMPS, A.; COLL, J.; GUAL, J. et al. (2000): Catàleg de les peces. La història de Ciutadella de Menorca a través dels fons ceràmics del Museu Municipal de Ciutadella. Ajuntament de Ciutadella.
REIG GÓMEZ, A. (2016): “Aproximación al estudio de las pipas de fumar extraídas en los trabajos de control arqueológico del dragado del puerto de Mahón, Menorca”. El control arqueológico del dragado del puerto de Maó. Autoritat Portuària de Balears.