El Convent de Sant Diego d’Alaior va ser construït al segle XVII i va funcionar com a immoble religiós fins l’any 1835. Desamortitzat per l’estat espanyol, llavors fou venut i passà a tenir una nova funció: fou lloc d’habitatge i donà cabuda a tallers de calçat. L’any 2005 fou adquirit pel Govern de les Illes Balears i ara està en procés de restauració.
Com tot edifici religiós, encara que d’ordre austera, presenta una decoració pictòrica molt interessant i de molta qualitat que ornamenta tota la superfície parietal de la planta baixa, i parcialment la del primer pis.
La decoració que representa la pintura mural, encara que no va més enllà d’una grisalla (pintura executada només amb pintura negra i tonalitats de grisos), com si fos un dibuix, presenta una gran profusió de decoracions, sanefes i escenes amb personatges d’una riquesa vital i d’una qualitat tècnica i estètica molt elevada. Son pintures molt escasses degut a la seva fragilitat tècnica i històrica, i una rara avis dins dels edificis menorquins.
Al primer pis, davall diverses capes de calç, guix i pintura aparegueren ocultes les restes que assenyalaven, en forma de decoració barroca, el número de la habitació corresponent a cada frare, i les obres de restauració que es realitzen a l’edifici va fer que algunes fossin susceptibles de ser alterades o eliminades pel fet de trobar-se en un lloc on s’havia d’intervenir estructuralment a la paret.
Per això, amb bon criteri, i per salvaguardar aquest patrimoni escàs, es decidí realitzar un arrencament, traspàs i restauració de les pintures, amb una recol·locació al seu lloc original una vegada les obres arquitectòniques estiguin enllestides.
Aquestes pintures murals que decoren l’entrada a les estances del primer pis (i segurament com les de la resta de l’edifici), i per les seves característiques físiques observades, estan realitzades al tremp directament sobre un suport de guix (sulfat càlcic, CaSO4·2H2O). Aquest suport de guix és un lliscat realitzat directament sobre la paret original, de superfície desigual, ja que engloba parts de carreu tallat amb pedra de marès (la zona de la llinda) i parts amb tapia més o menys basta barrejada amb pedra solta (resta del mur).
Es desconeix la data exacte de realització dels murals però es suposa que és a finals del segle XVII quan s’acaba de construir l’edifici i s’inicia el seu ús. L’autoria es desconeix però és de la mateixa factura (o equip) que la resta de pintures decoratives del convent.
Autors fitxa: Frances Isbert i Miquel Àngel Marques