Procedència: Poblat de Torralba d'en Salort (Alaior).
Material: Bronze ternari, fos a la cera perduda.
Mides: Alçada: 130 mm.; longitud: 167 mm. Pes: 1524 gr.
Cultura: Talaiòtic final.
Datació: Segle IV-II a.n.e.
Nº inventari: 21496
Descripció:
Estatueta de bronze ternari, fosa amb la tècnica de la cera perdura. És una estatueta de petites dimensions, però d'acurada elaboració. La superfície de l'estatueta presenta una pàtina de color verdós, que li dona un aspecte de bona qualitat. El bou, està de peus, amb la cara alta i en actitud de mirar endavant. La postura és quieta, però també desprèn certa tensió i sembla preparat per a la marxa, ja que tensa la musculatura. Les potes de davant estan estirades i paral·leles, mentre que les potes de darrera estan lleugerament flexionats i la pota esquerra en sentit d'emprendre la marxa.
L'estatueta està complerta, manco l'extrem de la banya esquerra. La seva conservació és bona, malgrat l'esquerda que presenta a la seva banda esquerra, des del coll fins pràcticament la cama esquerra del darrera. No està del tot clar l'origen de l'esquerda, ja que pot ser fruit del ‘caixejat’ de la peça que, una vegada fosa es va reparar i tapar els forats per on abocar sobre el motlle el metall fus, o be és fruit d'un defecte de fosa.
El modelat del brauet va ser especialment acurat a la zona de la cara i cap, on es varen atendre amb especial delicadesa els detalls entorn dels ulls, boca i serrell. Totes aquestes parts foren cisellades en fred. La tècnica mixta emprada, és a dir, la fosa i el cisell, formen una combinació que resulta d'un gran realisme.
L'estatueta, va ser concebuda per a col·locar-la enclavada sobre una superfície plana -tal i com ho assenyalen els pivots que te baix cada pota-, però va ser localitzada als peus d'un altaret de pedra situat devora la taula. Aquest altar de pedra semblava estar ocupat ja per una altra estatueta de bronze que va ser arrabassada en un moment indeterminat, i de la qual hi varen quedar les tres potes enclavades a la pedra.
El brauet de Torralba ens assenyala que es retia culte al bou als santuaris de taula. Aquest fet te també el seu reflex en tombes i espais funeraris del mateix moment, en els quals s'hi documenten banyes i elements relacionats amb els bous, que ens assenyalen la importància religiosa -i també econòmica- que va tenir aquest animal cap el final de la prehistòria de Menorca.
Autor fitxa: Simon Gornés Hachero
Bibliografia:
FERNÁNDEZ MIRANDA, M. (1982) Geografia e Historia de Menorca. J. Mascaró Pasarius. Geografia e Historia III.
FERNANDEZ-MIRANDA, M. (1982). Torralba d'en Salord (Alayor, Menorca). Universidad de Zaragoza. CNA XII.
FERNANDEZ-MIRANDA, M. et alii; (1995) Función y significado de las taulas: el caso de Torralba d'en Salort. Tempvs Repartvm. BAR 611.
FERNÁNDEZ MIRANDA, M. (2009) El poblado de Torralba d'en Salort (Alaior, Menorca). Fundació Illes Balears.
GORNES HACHERO, J. Simón. (1997). Reflexiones en torno al simbolismo tauromorfo en la Prehistória de Menorca. A Tercera Trobada d'Historiadors i Arqueòlegs de Menorca. Organitza: Institut Menorquí d'Estudis, a Maó, els dies 2,3 i 4 de juliol de 1992. REv. Meloussa, nº 4.
GORNES HACHERO, J. Simón. (2003).; Torralba d’en Salort: Alaior, Menorca. Arqueomenorca, 2003.
WALDREN, W. H. (1986). The Balearic Pentapartite Division of Prehistory. Radiocarbon and other Age Determinations Inventories. BAR International Series. BAR 282. 1986.