COVA DES MUSSOL

Va ser tallada a partir d’un tronc o branca principal que tenia un creixent secundari, així ho indiquen els dos eixos de creixement que s’observen al fragment de fusta. Un eix segueix la direcció del coll i l’altre parteix de la mandíbula cap a la part postero-superior del crani. La peça està ben acabada i presenta pràcticament tota la seva superfície polida i per aconseguir l’alt grau de detall dels caràcters físics va ser necessari alternar el polit i el tallat.

L’estat de conservació és prou bo, tot i que s’ha perdut l’orella dreta i l’extrem del nas, dos trencs recorren el que queda del nas i l’orella i la galta esquerres presenten forats d’insectes.

Aquesta talla forma part d’un conjunt de peces de fusta i petits recipients ceràmics localitzats a l’interior de la sala 3c de la Cova des Mussol. La cova es troba a un penya-segat de Cala Be, a la zona de Punta Nati (Ciutadella). L’accés a la mateixa és difícil i perillós tan per mar com per terra. Presenta dues entrades, la primera, i secundària, a uns 20m per sobre el nivell del mar i la principal uns metres més avall. És una cova d’origen càrstic que presenta el terra irregular a causa del despreniment de fragments del sostre. A les sales més profundes s’hi troben espeleotemes diversos.

La cova des Mussol va ser explorada per Pere Arnau el 26 de juny de 1997 qui en descobrí el seu contingut arqueològic. A part del contingut de la sala 3c, es va documentar l’ús com a cementeri d’inhumació col·lectiva de la sala 1 -entre el 1050 i el 800 ane- i el d’algunes de les sales interiors com espais rituals entre el 1600 i el 1400 ane i com a dipòsit d’objectes votius al segle IX ane.

La sala 3c no és de les més profundes però si una de les més amagades i de difícil accés de la cova i els seus dos accessos es trobaven tancats per lloses de pedra col·locades expressament. La sala és petita i és impossible romandre-hi a peu dret perquè en cap punt supera els 90cm d’alçada.

Les peces de ceràmica que es trobaren tant a l’exterior com a l’interior de la sala 3c s’interpreten com llànties. Aquestes il·luminarien l’espai on l’individu representat per la talla en qüestió observaria una segona talla zooantropoforma situada a una cota més alta.

D’aquestes talles no se’n troben paral·lels al Mediterrani i els més propers són troballes realitzades en contextos de pantans i torberes del nord del Continent Europeu i les Illes Britàniques. En aquests casos, però, es representa tot el cos i la cronologia és molt dispar, la més antiga és la de Volkerak datada al 5300 a.n.e. i la més recent la d’Alt Friesack, del 600 de la nostra era.

 TALLA ZOOANTROPOMORFA DE LA COVA DES MUSSOL      

Procedència: Cova des Mussol (Ciutadella)

Matèria: Fusta d’Olea europaea      

Mides: Alçada: 149 mm.; Amplada frontal: 55 mm.; Gruix lateral: 40 mm.

Cultura: Periode dels poblats de naveta.                                                 

Referència de l’excavació: MU-S3c-VM-14a/15a                                                                                                

Datació:

1434 - 1192 cal ane (94,4,0%)

1143 – 1132 cal ane (1%)

(Beta-110137: 3060±50BP) 

Descripció:

Talla sobre fusta d’ullastre o olivera que reprodueix cap, cara i coll d’un ésser amb característiques humanes i animals. La cara podria ser humana però presenta dues banyes a la part alta del cap. Els ulls estan formats per dues incisions obliqües i la boca per una d’horitzontal. No li feren orelles i el mentó és estret però prominent. Aquestes característiques li confereixen una expressió severa i altiva.

Va ser tallada a partir d’un tronc o branca principal que es bifurcava en dos eixos de creixement. En el moment de la troballa presentava dos trencs que van ser reparats al laboratori i s’observen abundants forats d’insectes.

Aquesta talla forma part d’un conjunt de peces de fusta i petits recipients ceràmics localitzats a l’interior de la sala 3c de la Cova des Mussol. La cova es troba a un penya-segat de Cala Be, a la zona de Punta Nati (Ciutadella). L’accés a la mateixa és difícil i perillós tan per mar com per terra. Presenta dues entrades, la primera, i secundària, a uns 20m per sobre el nivell del mar i la principal uns metres més avall. És una cova d’origen càrstic que presenta el terra irregular a causa del despreniment de fragments del sostre. A les sales més profundes s’hi troben espeleotemes diversos.

La cova des Mussol va ser explorada per Pere Arnau el 26 de juny de 1997 qui en descobrí el seu contingut arqueològic. A part del contingut de la sala 3c, es va documentar l’ús com a cementeri d’inhumació col·lectiva de la sala 1 -entre el 1050 i el 800 ane- i el d’algunes de les sales interiors com espais rituals entre el 1600 i el 1400 ane i com a dipòsit d’objectes votius al segle IX ane.

La sala 3c no és de les més profundes però si una de les més amagades i de difícil accés de la cova i els seus dos accessos es trobaven tancats per lloses de pedra col·locades expressament. La sala és petita i és impossible romandre-hi a peu dret perquè en cap punt supera els 90cm d’alçada.

Les peces de ceràmica que es trobaren tant a l’exterior com a l’interior de la sala 3c s’interpreten com llànties. Aquestes haurien il·luminat la petita habitació on la talla zooantropomorfa es va trobar caiguda mirant cap a la paret.

Tot i això sembla ser que originalment es trobaria sobre un sortint de la roca situat a una de les cotes més altes de la sala mirant cap al davant on, a una cota més baixa, hi havia la talla antropomorfa.

D’aquestes talles no se’n troben paral·lels al Mediterrani ni als pantans i torberes del nord del Continent Europeu o les Illes Britàniques. Els investigadors que excavaren i analitzaren el contingut de la Cova des Mussol daten la talla entre el 1200 i el 1000 a.n.e. i  han anomenat a l’ésser que representa “el déu banyut”. Per les característiques de les seves banyes el relacionen amb algun ancestre de la divinitat celta Cernunnos.

Autora fitxa: Elena Sintes

Bibliografia:

LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE HERRADA, C. i RISCH, R. (1999), La Cova des Mussol, un lugar de culto en la Menorca prehistórica, Consell Insular de Menorca, Barcelona

LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R., (1999), La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca, Barcelona.